|
Consultoria i assessoria en material, instal lacions i efici ncia energ tica |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Quan
fem reformes a la llar, prestem molta atenci a la qualitat d elements com
els lavabos, els plats de dutxa o la il luminaci . En canvi, es passen per
alt altres elements, com les finestres, que son la principal font de p rdua
d energia i, per tant, la major font d estalvi. Redueix el consum energ tic fins en un 60%
gr cies a les finestres Hem
de recordar que la tend ncia al llarg dels anys ha estat un augment en els
costos d energia. Unes finestres adequades son un
dels elements essencials que ens ajuden a estalviar en els rebuts de la llum,
ajudant a estalviar entre un 50 i un 60 per cent. A m s a
m s, ajudaran a que les nostres vivendes tinguin la
classificaci energ tica m s alta possible, una cosa cada cop m s important a
l hora de vendre o llogar els nostres domicilis. En els ltims anys, com han evolucionat les
finestres? Podem dividir-ho en dos parts: Evoluci tecnol gica de les finestres:
M s materials disponibles, com PVC o fusteria mixta (fusta-alumini).
Vidres m s complexes, disponibles en 2 o 3 vidres, amb diferents espessors o
vidres, ambdues eviten l entrada de calor a l estiu i la p rdua d escalfor a
l hivern.
Determinacions millor adaptades a diverses necessitats, amb l a llament
ac stic, l a llament t rmic, la seguretat o la facilitat de neteja.
Una gama m s mplia de qualitats, a nivells inimaginables anys enrere.
Les finestres es poden automatitzar gr cies als aven os en dom tica
El nou m tode d instal laci coincideix amb un augment en la qualitat de les
finestres. L evoluci de l est tica:
Nous i millors acabats en quant a textura (fusta, metall...) o color.
Les finestres son totalment personalitzables per
color, cosa que les fa adaptables a qualsevol ambient decoratiu o a la
prefer ncia est tica de cada individu.
Disseny actual, de l nies rectes i minimalistes.
Nou mode obert per a facilitar l acc s o la neteja. Quan necessites canviar les finestres? Les
situacions m s importants que ens porten a plantejar-nos la substituci de
finestres son la vetustesa de les finestres
actuals, la remodelaci total o parcial (banys, cuines) o q estions
d a llament t rmic o ac stic. Encara que l argument m s
rellevant a l hora de prendre la decisi final es estalviar al rebut
d energia. Inversi a llarg termini Considerant
sempre aix com una inversi a llarg termini i prenent les millors decisions,
ens trobem davant un procediment molt madur ja que es tracta de despeses que
normalment s han de planificar. De totes formes, la "rendibilitat" del projecte es inq estionable,
amb evidents guanys econ miques i de comoditat. Quant costa canviar una finestra? Hi ha
ajudes? Abans
d entrar en mat ria de preus, has de saber que cada comunitat aut noma ha
proposat ajudes que es contemplen al programa de renovaci , aix que
informa t si et pertanyen. En
quant al preu, com pots imaginar, el preu pot variar molt segons el tamany de la finestra i la qualitat dels materials
escollits, i incl s segons el tipus d obertura de la fulla. Com
unidireccional, una finestra de dos fulles d alta qualitat amb vidre Climalit de control solar de 1,20 x 1,20 m i obertura oscil lobatent costa aproximadament uns 470-500 euros
(sense instal laci ). Per cert, a l hora d estalviar energ ticament i aconseguir un confort ptim en la llar, no podem passar per alt un complement fonamental, com es el tendal. Aquests ajuden a evitar la llum solar directa sobre el vidre durant la temporada de calor, tal cosa evita que l escalfor entri a la casa, i ajuda a estalviar energia degut a la necessitat d encendre el nostre sistema de climatitzaci . |
||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Quan
fem reformes a la llar, prestem molta atenci a la qualitat d elements com
els lavabos, els plats de dutxa o la il luminaci . En canvi, es passen per
alt altres elements, com l a llament de les fa anes, que son una de les
principals fonts de p rdua d energia i, per tant, una important font
d estalvi. Perqu a llar per l exterior? SATE
son les sigles de Sistema d A llament T rmic per a l Exterior i s utilitza
per a millorar el confort i la
efici ncia energ tica en edificis nous i existents. Els
SATE combinen la utilitzaci d un material a llant t rmic, i en alguns casos ac stics, amb un revestiment d acabat decoratiu. Son
aptes per a obra nova i per a
rehabilitaci i donen resposta a les diferents necessitats
d estalvi energ tic, al mateix temps que contribueixen a millorar les
condicions de confort a l interior de la vivenda. Aporten
una durabilitat extra a la fa ana, mantenint la transpirabilitat
de l edifici. Com contribueixen els SATE a l efici ncia
energ tica? Reduint:
De forma significativa la transmissi t rmica a trav s de parets exteriors.
Els costos de calefacci i refredament en un 50% o m s. Augmentant:
El confort tant en climes c lids com en freds.
La higiene de l edifici, ajudant a prevenir la formaci de floridures. A tenir en compte Revaloritzaci de la vivenda: Els
SATE poden aportar a la teva llar un canvio d imatge complert, per tant et
far sentir orgull s de la teva llar, a m s a m s de que en termes econ mics,
s una proposta que revaloritza la vivenda. Atmosfera saludable interior: Sense
la instal laci d un SATE, la temperatura de les parets interiors pot ser lo
suficientment freda com per a afavorir la condensaci de la humitat de
l atmosfera interior. Aquesta condensaci estimula el creixement de
floridures i dem s microorganismes. Confort ac stic: L a llament
ac stic s especialment important en el cas de les vivendes.
La llar s un espai de descans i ning es vol veure pertorbat pel soroll.
Aquests sistemes solucionen el d ficit en condicionament ac stic de les
llars. Confort t rmic: Al
reduir dr sticament la quantitat de calor que es perd per de la fa ana, no
experimentar s el cicle regular d escalfament i refredament que es produeix a
la llar quan les parets exteriors no posseeixen a llament. Gaudir s d una
temperatura m s estable a la teva vivenda. Medi ambient: Els SATE ocupen un paper fonamental a l hora d optimitzar el consum energ tic dels edificis. L s racional de l energia per a disminuir els impactes negatius sobre el medi ambient ja s una necessitat per al nostre futur. |
||
|
|
||
